Vaig nèixer...
Com la majoria de criatures dels 80, en un hospital ple de les teconologies mèdiques més importants del moment (amb l'únic inconvenient de que vaig nèixer a l'ascensor del màgnific hospital en qüestió).
Des de ben petita la mare em deixava el seu ordinador, que funcionava amb el sistema operatiu MS-DOS, i que quan hi posaves "neus" (o "oriol" també servia) s'obria el DPaint (un fantàstic i antic programa de dibuixar). També recordo el Prince of Persia, amb uns gràfics que aleshores ens semblaven gairebé reals. En aquests moments, a l'escola ens tocaven classes amb el Clic.
Més tard feiem classes d'informàtica, ens explicaven el sistema binari i nosaltres feiem cara de saber de què ens parlaven, i a l'arribar a casa no hi havia manera de fer els deures.
Mentre descobria que la programació era força complicada vaig anar treballant amb tota la paleta de programes de l'office, i amb alguns programes específics d'internet.
Internet va ser de les revolucions més grans que em van tocar, a l'aula i a casa. A casa ens donava joc per invesitgar mil preguntes (i així, amb mal costum, començavem a relegar les enciclopèdies als llocs més foscos de les estanteries) i feia canviar la magnitud de la paraula "aula", ja no només eren les quatre parets de sempre ni les hores estipulades. S'obrien portes.
