Vaig nèixer...
Com la majoria de criatures dels 80, en un hospital ple de les teconologies mèdiques més importants del moment (amb l'únic inconvenient de que vaig nèixer a l'ascensor del màgnific hospital en qüestió).
Des de ben petita la mare em deixava el seu ordinador, que funcionava amb el sistema operatiu MS-DOS, i que quan hi posaves "neus" (o "oriol" també servia) s'obria el DPaint (un fantàstic i antic programa de dibuixar). També recordo el Prince of Persia, amb uns gràfics que aleshores ens semblaven gairebé reals. En aquests moments, a l'escola ens tocaven classes amb el Clic.
Més tard feiem classes d'informàtica, ens explicaven el sistema binari i nosaltres feiem cara de saber de què ens parlaven, i a l'arribar a casa no hi havia manera de fer els deures.
Mentre descobria que la programació era força complicada vaig anar treballant amb tota la paleta de programes de l'office, i amb alguns programes específics d'internet.
Internet va ser de les revolucions més grans que em van tocar, a l'aula i a casa. A casa ens donava joc per invesitgar mil preguntes (i així, amb mal costum, començavem a relegar les enciclopèdies als llocs més foscos de les estanteries) i feia canviar la magnitud de la paraula "aula", ja no només eren les quatre parets de sempre ni les hores estipulades. S'obrien portes.
2 comentaris:
Vivim en una tecnocràcia. Hem nascut entre tecnologia per morir entre ella. Tombes amb pantalles lluminoses enlloc de làpides esculpides? Qui sap. Però el camí de la tecnologia no és un camí recte, o de banda ampla, tecnològicament parlant. És un camí infestat de virus com la plutocràcia i altres derivats d'aquest significat. Només s'accedeix a la tecnologia amb diners i sense la tecnologia no se'n poden aconseguir. Un peix que es menja la cua per a una estabilitat desequilibrada, és a dir, per a una caiguda sostinguda, és a dir, per al fracàs.
Sense internet no pots enviar els treballs a la uni i sense una carrera difícilment ascendeixes de nivell socioeconòmic. Però tranquils que amb els pedassos aconseguirem que el sac no es trenqui... ara.
Els i les mestres sou el futur, una bona base educativa porta a una millora revolucionària, ni que sigui tecnològicament parlant!
Hola Neus,
Ha estat molt bé el teu relat. Tot i així, hauríem de trobar-nos un dia perquè encara no has aparegut per classe i no podràs fer l'avaluació continua ni la única si no en parlem.
Eli
Publica un comentari a l'entrada